23 d’octubre, 2012

Les terrorífiques històries de por


"Era negra nit (.../...). Tot era negre i la meva confusió era tan gran que vaig desviar-me del camí i vaig fer un crit en xocar amb alguna cosa sòlida. Què era? (.../...) Oh, és l'antic frontispici!, vaig dir en veu alta, tot rient per tal de tranquil·litzar-me a mi mateix. (.../...) A les palpentes, vaig lliurar-me de la meva follia visionària. Per què una cosa tan fàcilment explicable com aquella havia fet que em desviés del camí enmig d'aquella foscor? (.../...) Quina importància tenia que jo prengués un camí o un altre? Vaig tornar a riure, més animat aquesta vegada - quan, de sobte, en un instant, la sang se'm gelà a les venes, vaig sentir un tremolor per tota l'esquena, i em semblà com si em faltessin les forces i els sentits. Al meu costat, molt  a la vora, als meus peus, se sentí un sospir. No, no un gemec, no una queixa, no res tan tangible; era un sospir perfectament suau, feble, inarticulat. Vaig  fer un salt enrera i el meu cor es parà. Un error? No, no hi havia error possible. Ho vaig sentir tan bé com sento la meva veu. Un sospir llarg, suau, com si l'estiressin al màxim, buidant tota una càrrega de tristesa que omplia el pit. Sentir això en la més completa solitud, de nit, fosc tot i que encara era d'hora, em féu un efecte que no puc pas explicar. (.../...) com si alguna cosa freda s'arrossegués pel meu cos, amunt, se'm fiqués pels cabells, i em baixés després cap als peus que semblaven clavats a terra. Vaig cridar, amn veu tremolosa: - Qui hi ha per aquí? - , tal i com havia fet abans, però ningú no contestà."
Fragment: La porta oberta de Margaret Oliphant




08 d’octubre, 2012